
La comunicació entre pares i fills
Tots els pares necessiten tenir una bona comunicació amb els seus fills. La comunicació afavoreix la relació, s'obté un ambient d'unió, de respecte, de tolerància i d'afecte i confiança. Si és important el diàleg en les relacions interpersonals, ho és encara més la comunicació en la família, aquesta està guiada pels sentiments, ens ajuda a establir contacte amb l'altre, a donar o rebre informació i així expressar allò que volem dir, ja siguin idees, sentiments o sofriments. La comunicació ajuda a enfortir el vincle a la família i entre els seus membres.
Als pares i a les mares els agrada tenir amb els fills una comunicació fluida i positiva. Quan això no és així, quan la relació es deteriora i es converteix en superficial, apareixen els dubtes i la desconfiança, els problemes passen per la ment dels pares i sorgeix l'angoixa. D'igual manera hi ha moments que els fills no necessiten comunicar segons quins aspectes de les seves vides als pares i aquest fet ha de ser respectat, en aquest moment els germans o els amics cobren un paper important. Aquí els pares haurien de donar-los als fills el seu espai i el seu moment i estar presents per si són necessaris en algun moment. Aquest fet sol ser més freqüent en l'adolescència i els nens es tornen més reservats que quan són més petits. És en aquest moment quan els pares haurien d'estar més alerta i observar les conductes dels seus fills per si necessiten de la seva ajuda i ells no són capaços de comunicar-ho. És important que sapiguem que, de vegades, amb l'afany d'ajudar als fills, els pares poden convertir-se en jutges, es critica o se censuren les seves conductes amb molta rapidesa i això no afavorirà a la relació.
Escoltar atentament és el primer pas que ens permetrà conèixer què preocupa al nen i quin és el seu estat emocional. Els nens aprenen des de l'exemple, per això és necessari que els pares comencin des de molt petits a interioritzar en els nens pautes o normes d'una bona comunicació. Quan existeix la comunicació en una família, segurament es pot afirmar que existeix un companyerisme, una complicitat, i un ambient d'unió i afecte en la casa. Cal ajudar als fills, és a dir, que els pares introdueixin mecanismes que facilitin la comunicació, per exemple:
- Escoltar amb atenció i interès, que el nen senti que està sent atès.
- Quan es doni un consell que sigui sempre en clau positiva.
- Posar-nos en el lloc del nen i poder entendre que és el que li passa, així podrem ajudar-li amb major facilitat.
- Crear un ambient que faciliti la comunicació.
- Que es senti partícip de decisions de la família, que pugui opinar sobre aspectes concrets i explicar-los les coses que succeeixen en el nucli familiar, sempre tenint en compte l'edat del nen.
- No jutjar-los abans d'hora quan ens expliquin alguna cosa.
- Proporcionar-los confiança perquè puguin parlar sobre qualsevol tema dintre de la família, és millor que puguin parlar obtenir informació dintre del nucli familiar que no fora.
És important poder seguir totes aquestes pautes, que el nen es senti escoltat, que pugui comunicar-se obertament i es senti recolzat quan expressi tots els seus sentiments. D’aquesta manera la comunicació serà positiva i l’ambient familiar serà l’adequat pel bon desenvolupament del nen.
Escrit per: Patricia de la Sierra Diez
Últims comentaris
LurdesHola a todos, un artículo muy interesante. Yo tengo dos hijos uno de 15 años y otro de 7. Desde hace aproximadamente 1 año con el mayor he perdido bastante la comunicación, ahora prefiere hablar más con sus amigos, se que es algo nomal así ...
Participa. Envia'ns el teu comentari
agressivitat alteracions amic aprenentatge aula autoestima capacitat comportament comunicació confiança creativitat deures educació emocions ensenyament escola especials estudi família fills habilitats hàbits imaginació intervenció inventar joc llenguatge límits necessitats nen organització pares parla pautes personalitat planificació premi tdah trastorn vincle
Últims articles



Comparteix l'article